1881: fundació del Banc de Vilanova i arribada del tren el procés de la qual éstà magníficament explicat a la Febre d’Or de Narcís Oller a partir de la crònica que per aquest motiu va fer Josep Coroleu.
Sobre el Banc de Vilanova
Sobre la Banca
Negoci de custòdia de dipòsits i d'oferta de diners en forma de préstec. L'organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit, el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari, que comprèn, d'una banda, un banc central, autoritat monetària que forma part de l'administració de l'estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l'estat; de l'altra, inclou un conjunt d'organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d'estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits.
Al s XIX les entitats financeres s'estructuraren com a bancs, en el sentit modern d'aquest concepte, i el Banc de Barcelona inicià aquesta trajectòria l'any 1844, com a banc d'emissió. A partir de la segona meitat del s XIX foren creades les societats financeres de crèdit, que participaren en la industrialització, per les mateixes persones que n'eren protagonistes: el Crèdit i Docs de Barcelona (1881), la Societat Catalana General de Crèdit (1856), el Crèdit Mercantil (1864), el Crèdit Balear (1872) i el Banc Hispanocolonial (1876). El 1881, l'any de la "febre d'or", foren creats molts bancs en forma de societats anònimes, constituïts per capitals poc importants, que volien associar-se per prendre part en aquell nou món econòmic que es desvetllava (Banc Sabadell, Banc de Terrassa, Banc de Reus, Banc de Vilanova). Aquest fenomen no tingué una continuïtat immediata. A la fi del s XIX i els primers anys del XX la repatriació de capitals colonials motivà la nova orientació del Banc Hispanocolonial i la creació del Banc de València (1900) com a entitats industrials i comercials alhora. Barcelona esdevingué, mentrestant, el primer mercat de capitals dins l'àmbit de l'estat espanyol. A redós del Casino Mercantil i, després, de l'Associació del Mercat Lliure de Valors, es desenvolupà una banca pròpia, especialitzada en les operacions relacionades amb els títols mobiliaris. Els seus principals representants foren la Societat Anònima Arnús-Garí, la Banca Marsans i la Banca Arnús. Fora de Barcelona, només les comarques amb projecció econòmica exterior crearen bancs de més volada, estretament vinculats a una producció: l'Empordà, el Camp de Tarragona, etc.
FONT: http://www.xtec.es/~jbuxader/historia/temes/escat/economiaXIX.htm
LLIBRE "EL BANC DE VILANOVA" de Xavier Martínez i Roig Col·lecció Llibres de l'Arç publicat pel Consell Comarcal del Garraf
